VALORACIÓ FINAL

L’última aportació del meu bloc va destinada ha comentar els  sentiments que han despertat en mi aquestes setmanes de classe. Gràcies a cada una de les activitats que hem elaborat a l’assignatura, tinc un autoconcepte de mi molt més positiu, ja que al principi no creia en el meu potencial i la meva capacitat d’aprenentatge enfront les noves tecnologies. La motivació per aprendre l’ús de cada recurs, eina o contingut treballat a l’aula ha fet possible que poc a poc perdi la por a utilitzar i crear plataformes virtuals, programes i espais desconegudes per mi fins ara. La meva mirada es molt més amplia, no s’ha quedat fixada en un objectiu sinó que ara veu molt més enllà. Com a futura docent, considero que les TIC són un avanç en la societat i generen molts cops estats de preocupació i angoixa, però, tots aquests factors són generats pel desconeixement que hi ha envers aquestes. El fet de poder ensenyar als nostres alumnes mitjançant una pissarra digital, fa molt més divertit i ric el seu aprenentatge, tot i que no estic dient que s’hagi d’eliminar el paper i el llapis, simplement que és treballi de manera simultània amb elles. També es molt interessant oferir nous programes educatius i espais per comunicar-se de forma dinàmica. Trobar noves estratègies d’aprenentatge per aconseguir un aprenentatge integral de l’alumne és essencial, no ens podem quedar quiets mentre tot gira al nostre voltant i no fem res per canviar la situació, ens hem d’adaptar  a les modificacions vertiginoses que sofreix la societat. Per aquest motiu, l’equip docent hauria de fer cursos de reciclatge per continuar aprenent, ja que no només ensenyen sinó que els nens són una font inesgotable de coneixements dels quals s’aprenen moltes coses.

Tot el que he après m’ha servit per: primer fer front a una realitat (TIC) que no tenia superada i potenciar la meva capacitat enfront  aquesta. En segon punt, adquirir continguts desconeguts per a mi, com per exemple, l’ importància que té un anàlisis d’un material didàctic, el poder de les imatges, l’elaboració d’un blog, entre d’altres. Tot el que he après l’utilitzaré d’ara endavant i sobretot quan sigui docent per posar-ho en pràctica amb els meus alumnes.

EL MEU FILL ES UN FRIKI?

Actualment, els nens observen, aprenen, es diverteixen i es comuniquen a través de les TIC, aquest fet ha ocasionat la gran preocupació dels pares. Realment, el que succeeix es que aquests nens pertanyen a la “Generació de la Red”. “Son niños hambrientos de expresión, de descubrimiento y de autodesarrollo. Son atrevidos, independientes, analíticos, creativos, curiosos, respetuosos con la diversidad, socialmente conscientes, orientados globalmente y todo ello en virtud de su relación intuitiva con las nuevas tecnología” (BUCKINGHAM:2004). Cada vegada estan mes alfabetitzats i experts en els mitjans i això els hi dona un poder per decidir el que volen veure, com, quan i per què. La televisió, en canvi no els i dona el control que obtenen mitjançant la red, ja que aquesta no sempre els proporciona el que ells volen visualitzar i la interacció que tan agrada. Des de el meu punt de vista, considero que Internet els ofereix un ventall molt ampli d’opcions disponibles al seu abast, en la qual es senten capaços de fer front a tots els reptes que és proposin. Tanmateix, no hem de descuidar que no sempre tot el contingut que circula per la red es adient a la seva edat, per això, com adults hem d’estar al cas i vigilar la selecció que fan quan estan navegant. Jo sóc partidària de l’educació de les TIC en edats primerenques, ja que crec que és una bona solució perquè aprenguin a submergir-se en una realitat absoluta com és el món de les tecnologies d’una manera segura i eficaç. En aquestes edats, els nens són esponges que absorbeixen tot el que veuen mitjançant l’ imitació, doncs, perquè no juguem amb ells i fem que les nostres accions no tinguin conseqüències. Si nosaltres utilitzem l’ordinador de forma correcta i els hi ensenyem ells també ho portaran a la pràctica.