VALORACIÓ FINAL

L’última aportació del meu bloc va destinada ha comentar els  sentiments que han despertat en mi aquestes setmanes de classe. Gràcies a cada una de les activitats que hem elaborat a l’assignatura, tinc un autoconcepte de mi molt més positiu, ja que al principi no creia en el meu potencial i la meva capacitat d’aprenentatge enfront les noves tecnologies. La motivació per aprendre l’ús de cada recurs, eina o contingut treballat a l’aula ha fet possible que poc a poc perdi la por a utilitzar i crear plataformes virtuals, programes i espais desconegudes per mi fins ara. La meva mirada es molt més amplia, no s’ha quedat fixada en un objectiu sinó que ara veu molt més enllà. Com a futura docent, considero que les TIC són un avanç en la societat i generen molts cops estats de preocupació i angoixa, però, tots aquests factors són generats pel desconeixement que hi ha envers aquestes. El fet de poder ensenyar als nostres alumnes mitjançant una pissarra digital, fa molt més divertit i ric el seu aprenentatge, tot i que no estic dient que s’hagi d’eliminar el paper i el llapis, simplement que és treballi de manera simultània amb elles. També es molt interessant oferir nous programes educatius i espais per comunicar-se de forma dinàmica. Trobar noves estratègies d’aprenentatge per aconseguir un aprenentatge integral de l’alumne és essencial, no ens podem quedar quiets mentre tot gira al nostre voltant i no fem res per canviar la situació, ens hem d’adaptar  a les modificacions vertiginoses que sofreix la societat. Per aquest motiu, l’equip docent hauria de fer cursos de reciclatge per continuar aprenent, ja que no només ensenyen sinó que els nens són una font inesgotable de coneixements dels quals s’aprenen moltes coses.

Tot el que he après m’ha servit per: primer fer front a una realitat (TIC) que no tenia superada i potenciar la meva capacitat enfront  aquesta. En segon punt, adquirir continguts desconeguts per a mi, com per exemple, l’ importància que té un anàlisis d’un material didàctic, el poder de les imatges, l’elaboració d’un blog, entre d’altres. Tot el que he après l’utilitzaré d’ara endavant i sobretot quan sigui docent per posar-ho en pràctica amb els meus alumnes.

EL MEU FILL ES UN FRIKI?

Actualment, els nens observen, aprenen, es diverteixen i es comuniquen a través de les TIC, aquest fet ha ocasionat la gran preocupació dels pares. Realment, el que succeeix es que aquests nens pertanyen a la “Generació de la Red”. “Son niños hambrientos de expresión, de descubrimiento y de autodesarrollo. Son atrevidos, independientes, analíticos, creativos, curiosos, respetuosos con la diversidad, socialmente conscientes, orientados globalmente y todo ello en virtud de su relación intuitiva con las nuevas tecnología” (BUCKINGHAM:2004). Cada vegada estan mes alfabetitzats i experts en els mitjans i això els hi dona un poder per decidir el que volen veure, com, quan i per què. La televisió, en canvi no els i dona el control que obtenen mitjançant la red, ja que aquesta no sempre els proporciona el que ells volen visualitzar i la interacció que tan agrada. Des de el meu punt de vista, considero que Internet els ofereix un ventall molt ampli d’opcions disponibles al seu abast, en la qual es senten capaços de fer front a tots els reptes que és proposin. Tanmateix, no hem de descuidar que no sempre tot el contingut que circula per la red es adient a la seva edat, per això, com adults hem d’estar al cas i vigilar la selecció que fan quan estan navegant. Jo sóc partidària de l’educació de les TIC en edats primerenques, ja que crec que és una bona solució perquè aprenguin a submergir-se en una realitat absoluta com és el món de les tecnologies d’una manera segura i eficaç. En aquestes edats, els nens són esponges que absorbeixen tot el que veuen mitjançant l’ imitació, doncs, perquè no juguem amb ells i fem que les nostres accions no tinguin conseqüències. Si nosaltres utilitzem l’ordinador de forma correcta i els hi ensenyem ells també ho portaran a la pràctica.

LA MEVA VOKI

El fet d'elaborar una voki pel meu bloc ha estat perquè creia rellevant l'idea de mostrar als lectors aquest recurs tan interessant per treballar. És una eina atractiva, fàcil d'elaborar i ingeniosa, sobretot per mostrar als infants. Amb aquesta els petits poden activar la seva imaginació i treballar de forma col·laborativa amb un altre company,i també,simultàniament treballar l’escriptura mitjançant l’ordinador. Des del meu punt de vista, considero que sempre s'han de buscar noves estratègies d'aprenentatge per aprendre de forma dinàmica. Avui dia les tic estan a l’abast de tothom i sobretot de les noves generacions, per aquest motiu, s’han d’introduir en els continguts de l’aula perquè aprenguin a fer un bon ús d’elles.

ENTORNS VIRTUALS PER APRENDRE, ENSENYAR I COMUNICAR-SE

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació estan cada cop més presents en el sistema educatiu. Per això he trobat molt rellevants les classes on hem pogut adquirir nocions bàsiques sobre l'elaboració d'un bloc, un moodel, un Jclic, una voki, entre d'altres. Tot i que m'hagués agradat que s'hagués profunditzat molt més en la matèria, però, per motius de programació i temps ha estat impossible. A l'inici d'aquesta assignatura no tenia cap idea de com es creaven els espais virtuals anomenats anteriorment, però finalment m'he ensortit i he après a crear a un nivell bàsic, un bloc, un moodel, un Jclic i com heu vist un voki. Totes aquestes eines son molt interessants no només com alumnes sinó com a futurs docents. Gràcies a aquestes els alumnes poden aprendre, comunicar-se i  treballar de forma col·laborativa a través d’un altre mitjà: les tic. Pel centre educatiu també són recursos ideals per poder mostrar tot el que l’escola ofereix i les activitats que realitzen els nens/as. Un bloc i una pàgina web són uns ventalls molt amplis on alumnes, famílies i escola poden estar connectades i atentes a tot el que passa a l’escola, sense la necessitat d’anar directament. A més a més, un bloc ofereix l’oportunitat de que interaccionin pares-pares, docents-docents, pares-docents, alumnes-docents mitjançant l’apartat de comentaris, aquests poden opinar sobre les activitats que han fet, les sortides o els dies especials de l’escola. Per aquest motiu, considero que no hem de mirar enrere sinó seguir aprenent l'ús de les tic, ja que com a futurs docents hem d'estar atents i al dia de la tecnologia, per poder proporcionar als infants un aprenentatge de qualitat i entendre que hi ha moltes formes de comunicar-se i poder ensenyar.

ANALITZEM UN MATERIAL DIDÀCTIC!

Un cop varem introduir-nos en el món de les noves tecnologies i es va tenir en compte com aquestes afecten de manera directa a la nova generació d’infants, vam portar a terme un altre tasca: l’anàlisi d’un material didàctic. L’activitat consistia en escollir un joc dels que trobem al Jclic i analitzar-ho seguint les pautes que ens citava Buckingham en la lectura: “Más allá de la tecnología”. Mai m’havia aturat a pensar en la quantitat de factors que afecten de forma negativa en l’aprenentatge del infants. Tothom es pensa que perquè sigui un material didàctic ha de ser adequat i vàlid, però, desafortunadament no sempre és així. Els factors que s’han de supervisar abans d’ensenyar un material o deixar als més petits que juguin són: la representació, el llenguatge, la producció i el públic. Si ens fixem en el primer factor, la representació, destacaríem que els sons, les imatges i el llenguatge verbal han de ser realistes, han de reflectir el món que ens envolta, no oferir retalls d’aquest. És molt rellevant aquest punt perquè moltes vegades presentem als infants imatges que no tenen gens de similitud amb el que ells poden veure en la seva rutina, per exemple, en el joc que el grup vam escollir es mostrava els núvols de color blau quan tothom sap que són d’un color blanquinós. La solució que vàrem aportar era la següent: no seria més fàcil ensenyar-li al nen/a fotografies dels objectes que sortien en l’activitat, per així, fer-les creïbles i permetre que ells mateixos puguin qüestionar-ne el perquè de les coses. En quant al punt del llenguatge, remarcar que s’ha d’ensenyar als nens que hi ha moltes maneres de comunicar-se i que mitjançant activitats virtuals pot produir-se una interacció directa entre ell i la tasca que esta portant a terme. Un exemple, extret del nostre anàlisis és que quan el nen relacionava correctament les imatges escoltava un so i quan s’equivoca és produïa un altre. Aquí podem entendre que l’infant està interaccionant amb l’activitat que esta realitzant i entén el so com una forma de comunicació, ja no es el llenguatge escrit. El tercer factor és la producció, aquest fa referència a que durant l’alfabetització s’ha de tenir present qui es comunica, perquè i amb qui. Quan parlem dels mitjans digitals els infants han de prendre consciència de les influencies comercials que la gran majoria de vegades es persuasiva i influent. En el nostre treball, vàrem trobar que la persona que va elaborar  l’activitat segurament no tenia experiència de producció ni de disseny, ja que es notava per la senzillesa de l’estil gràfic i d’interactivitat del joc. És molt important que tots nosaltres vetllem per la seguretat de cada un dels infants, ja que sinó li proporcionem recursos adequats destinats a proporcionar una visió real i global de l’entorn que ens envolta, dubtosament podrà tenir un aprenentatge de qualitat i gratificant pel seu desenvolupament com a individu. I per últim, comptem amb el públic. Els mitjans quan es dirigeixen a un públic han de tindré present a qui va dirigit el missatge que volen transmetre i de quina manera ho faran per donar respostes a les seves necessitats. En el cas del nostre anàlisis, la persona que va elaborar l’activitat va caure en l’equivocació de realitzar una tasca força senzilla i escassa, això pot provoca que al públic a qui va dirigida (3-4 anys) s’avorreixi i no vulgui jugar més.

Per concloure, considero que gràcies a aquesta tasca he pogut descobrir que no sempre hem d’oferir als nens qualsevol eina o recurs sense comprovar que els factors anomenats anteriorment s’han complert de manera satisfactòria. Com a futura docent es un punt de gran rellevància perquè hem de garantir que el nen faci un bon ús de les tic i aprengui a utilitzar-les amb consciencia. Els adults hauríem de saber això i d’aquesta manera quan estem a l’escola a casa o a qualsevol altre lloc vetllar pels seus interessos i necessitats, així, entre tots els orientem cap a un bon camí.  No deixem de ser crítics i exigents amb el material que oferim al més petits, ja que aquesta és la manera de que puguin assolir les capacitats bàsiques estipulades pel seu correcte desenvolupament.

EL MEU INICI

Aquesta tasca va ser la primera que vaig realitzar en l’assignatura. El fet de buscar una imatge i escriure una cita que expresses el que suposen per mi les noves tecnologies va desencadenar una reflexió personal, sobre, els meus sentiments i coneixements de les TIC. La frase que descrivia els meus inicis era:” L’avanç de les noves tecnologies va a una velocitat vertiginosa, aquest fet provoca un cert descontrol en el meu aprenentatge”. Sempre m’he trobat molt perduda i negada per aprendre aspectes sobre les Tic, per això volia incloure aquesta tasca en el meu bloc, ja que em va ser molt útil per poder veure el nivell inicial en el que em trobava en quant a les noves tecnologies. Al principi d’iniciar aquesta assignatura, no sabia utilitzar molts programes que són eines molt rellevants, però a hores d'ara em sento més capaç i amb uns coneixements adquirits de gran importància pel meu futur, no només com a educant sinó com a docent.

UN NOU PROGRAMA........ EL PHOTOSHOP

El programa que hem treballat durant algunes classes d’alfabetització digital i que es conegut arreu del món ha estat el Photoshop. L’any passat en l’assignatura d’art, vàrem manipular-lo una mica, però, no ho suficient com per aprendre a tallar, enganxar, canviar la mida i la gamma cromàtica,donar efectes i escriure a les imatges. Aquest any hem après a fer tot això, tot hi que aquest programa és molt dens i té moltes més aplicacions, però, els aspectes treballats han estat de gran utilitat. 

Per començar, vàrem portar a terme una primera tasca, aquesta consistia en fer fotografies per així explorar les possibilitats de treball que ofereix la càmera fotogràfica: tipus de llum, l'angle de la toma, el tipus de pla, la nostre posició, entre d’altres. Realment va ser una activitat molt interessant perquè va servir per tenir una fase de contacte amb el photoshop. Un cop estàvem manipulant l’ imatge amb el programa em vaig posar una mica nerviosa perquè oferia tantes funcions que no sabies si el que tocaves era el que necessitaves. Gràcies a l’ajuda de la docent m’he vaig ensortir i finalment aconseguir arribar a l’objectiu proposat d’aquesta activitat. 

Autoretrat 1

 La segona tasca encomanada era l’elaboració d’un muntatge digital i havia de respondre a una d’aquestes pregunta: que estic fent?, que m’agradaria ser? O qui sóc?. L’opció triada per mi va ser la primera. Volia fer alguna cosa que fos una mica curiosa i que mai hagués realitzat, desprès d’una estona pensant, vaig decidir que sortiria jo caçant papallones. Durant tot el procés del muntatge vàrem tenir l’ajuda directa de la docent que ens aconsellava i ajudava en els dubtes que sorgien. Va ser un aprenentatge molt ric i gratificant perquè vaig aprendre a fer un muntatge amb un programa que mai m’hauria imaginat que tocaria per la seva complexitat. 

Autoretrat 2

Per acabar, vam portar a terme una última tasca: les tipologies. Aquesta va ser molt curta, però, amb el mateix grau d’importància que les altres dues. És rellevant  tenir present que cada tipus de lletra ens transmet una sensació diferent segons si es formal o informal i que va destinada a diversos tipus de persones. Per aquest motiu, s’ha de tenir present quina lletra utilitzar, com i quan. Per exemple: no es el mateix una lletra jokerman amb uns nens de p3 que es molt més divertida i visual per ells que utilitzar-la en un curriculum vitae, ja que aquest ha de ser molt més formal i en el qual optarem per una lletra Arial o Times New Roman.

 Tipologies

Avui dia, trobem lletres i imatges per tota arreu i totes tenen un significat als nostre ulls. Personalment, considero que amb l’elaboració d’aquestes tasques he pogut entendre que tan d’imatges com de lletres s’han de tenir present en el nostre dia a dia, ja que cada una d’elles requereix un tractament i manipulació diversa segons la sensació que vols provocar.Finalment, esmentar que com a futura docent, trobo que utilitzar aquest programa, seria una molt bona eina de treball, ja que tenir unes nocions bàsiques sobre el seu funcionament t’obre les portes per poder innovar i crear altres formes de treball amb els més petits.

DISNEY EN EL MÓN INFANTIL

Un cop llegida la lectura de Henry A. Giroux "Estimulando a la juventud : La Disneysación de la Cultura Infantil" vaig reflexionar sobre tots els aspectes que comporta la corporació Disney en el món dels infants. Giroux donava arguments de pes per posar de manifest la repercussió dels continguts que tenen les pel·lícules Disney en els més petits. Probablement moltes persones no capten els missatges que aquests films transmeten als seus fills. Aquesta factoria, porta molt anys en una posició conservadora i ensenyant als nens uns rols estipulats trobats en èpoques anteriors ,però, avui dia són diversos i molt diferents als que es troben latents en les pel·lícules. Durant l’assignatura de Sociologia vàrem fer un anàlisis d’un dels fragments de la pel·lícula de la Sirenita i sincerament mai m’havia aturat a pensar en la quantitat de missatges masclistes que generen. També trobem altres materials amb els que la corporació es fa realment rica com; videojocs, accessoris, roba i el parc Disneyland. Tot això provoca un elevat comerç i on els consumidors majoritaris són els infants. S’ha de tindré molta cura amb tot el material que li proporcionem als nens/as, ja que des de ben petits són esponges que absorbeixen tot allò que veuen, escolten i aprenen. Als nens/as els hi hem de mostrar la realitat, coses de la vida quotidiana i evitar que construeixin en el seu cap falses expectatives de la societat, d’aquesta manera podran créixer en un món igualitari on el rol de l’home i la dona no es mostra desproporcionat. Com a futura docent, considero que encara hi ha molts aspectes que s’han de millorar per oferir als alumnes un procés d’aprenentatge de qualitat, ja que en moltes escoles les pel·lícules Disney és visualitzen d’una manera natural. Analitzar un material abans de ser utilitzat amb els nens és la millor manera d’assegurar que aprenen continguts rellevants i coherents durant el seus procés educatiu.